BLAU

M’agradaria “encetar” aquest blog contant-vos quelcom que és molt meu, però ho vull compartir amb vosaltres inefables.

Un cop, una amiga em va preguntar què perquè de repent vaig començar a posar sempre el cor blau quan volia expressar amor o quelcom bonic 💙 I crec, que va ser la primera vegada que ho deia en veu alta.

Al 2016, vaig perdre un boci de mi (els que em coneixeu ja ho sabeu i sabeu la repercussió que va tenir la pèrdua de la Marta pels que l’estimem) però a la vegada, ELLA, va passar a formar part de mi. Si, és quelcom difícil d’explicar i d’entendre suposo…

Però el fet de no tenir-la aquí, de no poder-la tocar ni veure, va crear un buit en la meva vida immens, però a la vegada vaig començar a notar-la més amb mi que mai. La noto dins meu, perquè tot el que faig ho faig pensant en ella, i la sento, us juro que la sento. La sento pegantme bronques si un dia estic trista, la sento riure quan passejo la Harley, mentre em diu “que bonica és la Yamaha” i com una tonta somric, i així amb mil tonteries diàries. M’acompanya en qualsevol viatge, no només perquè la porto tatuada al peu, sinó perquè així li vaig prometre, el
món el seguiria veient tot amb mi. Tots aquests pensaments i sentiments es van acabar convertint en color blau, perquè ella era la que m’enviava cors blaus, ella era la que il·luminava la meva vida i ho feia així, fàcil, somrient, i donant-li un xute d’energia brutal a qualsevol cosa que fes. I em veig amb l’obligació de continuar el que ella feia, almenys intentant-ho, perquè us
asseguro que ella és única, eterna i res és comparable.

Per aquest motiu, quan vaig veure aquestes fotografies de la Gemma Costa no vaig poder evitar demanar-li. Perquè em vaig veure totalment reflectida en elles. Clarament, no treballo tota “embadurnada” de pintura, tot i que sempre tinc les mans plenes de ratlles i taquetes de pintura varia. Però així, és com m’imagino i sento que faig les coses, amb aquesta essència blava que m’ha regalat la Marta.
A la vista “humana” no es pot veure (perquè com bé diu el Petit Princep “l’essèncial és invisible als ulls, només s’hi veu bé amb el cor”), ja que els resultats són de mil colors diferents, però jo estimo, pinto, dibuixo, somric, parlo i el que sigui que faig, ho faig així, de color blau 💙