El meu nom és Àgueda, amb accent obert a la A. Paraula esdrúixola i amb molta força, que porta acompanyant-me tota la vida. I sempre he pensat, que el meu nom, per si sol, ja diu molt de mi.

Sóc de les que creuen que tot es pot arreglar amb un somriure; de les que ploren quan les abracen; sóc de les que entra a un lloc i saluden encara que no conegui a ningú; de les que agafen un bolígraf i tenen la necessitat de dibuixar i ratllar-ho tot. Necessito la música en el meu dia a dia, no sé fer coses sense la “meva banda sonora” de fons; canto a la dutxa i mentre m’eixugo el cabell, el soroll de l’assecador m’inspira; sóc de les que ballen fins l’última cançó amb un somriure als llavis per molt mal de peus que tingui; m’encanten les maduixes i les llaminadures vermelles; sóc de les que s’expressa millor escrivint que parlant; de les que valoren els petits detalls i són els que més feliç em fan. Sóc de les que riu fort i amb ganes.

Sóc de les que viuria a base de veure vídeos d’animalets per internet i s’emociona; de les que necessita tenir-ho tot organitzat, però a la vegada li emocionen les sorpreses (encara que difícilment me les poden fer, ja que sóc una gran detectiu, perquè m’he criat llegint i veient Sherlock Holmes, detectiu Conan i Agatha Christie); sóc exageradament friki, dóna’m una pel·lícula de Harry Potter, Star Wars, Marvel o DC i sóc com una nena petita amb sabates noves.

M’agrada recordar a la gent que estimo que ho faig, ja sigui dient-li o amb demostracions. Us asseguro que tot aniria millor si sempre anéssim de cara i no ens guardéssim res dins; sóc sincera (massa i tot); quan tinc un mal dia netejo, reorganitzo calaixos i reordeno de forma compulsiva les coses sense saber el perquè i a la vegada puc viure immersa en un caos, en canvi, quan estic bé podria menjar-me el món sencer.

Adoro l’amor de veritat, sincer i pur i tot el que aquest comporta. Sóc de les que creu que les amistat són la vertadera família, perquè són aquelles que tu tries. No suporto veure que un animal pateix i de les que s’emporta qualsevol bitxito perdut a casa; sóc de les que tenen sort trobant aparcament i els semàfors en verd. Sóc de les que somien despertes; de les que sempre va amb agenda i alarmes per tot arreu, sóc de les va pel carrer escoltant música i es pensa que tothom l’escolta; sóc tot això i molt més.

I fent una barreja de tot (tot el que em fa ser qui i com sóc), es crea l’Inefable, el meu inefable.